Inconfusible, pot assolir els 6 kg de pes. Viu en fons de fang i roques, sobretot al límit entre tots dos.
Bonellia viridis
Extaño animal del grupo de los equiúridos. Las hembras tienen un cuerpo con forma de saco verde-lila, enterrado, del que sale una larguísima trompa bifurcada con la que capturan detritos. Machos enanos, de 2 mm.
Brótola de roca
Tranquil·la, habitual en esquerdes i coves durant el dia, on busca refugi. Caça crustacis decàpodes i peixos durant la nit
Cavallet de mar
Posseeix el musell llarg i, molt sovint, excrescències al cap i part superior del dors. La femella cedeix els ous al mascle durant la parada nupcial, i aquest els cova en una bossa ventral d'on surten les cries totalment formades, com un part.
Calamar
Especie muy común de amplio rango batimétro. Vive habitualmente unos metros por encima del fondo, donde depreda peces y crustáceos. De crecimiento rápido, vive únicamente de 2 a 3 años. Huevos agrupados en tubos gelatinosos de color blanco adheridos a cualquier substrato duro.
Castañuela
Solitària o en bancs immensos. Els mascles defensen les postes, situades en forats de les roques. Els juvenils són de color blau elèctric.
Cohombro de mar pardo
És el cohombre més comú en els fons superficials sorrencs i en alguers. Es reprodueix durant els capvespres estiuencs quan és fàcil d'observar en posició erecta alliberant ous i esperma.
Congre
Es refugia a coves i forats durant el dia però caça durant la nit, quan efectua llargs desplaçaments.
Dentó
Gran depredador molt voraç, recorre els promontoris rocosos submergits i els límits dels alguers.
Eriçó negre
De color negro intenso, frecuenta los fondos rocosos superficiales sin cobertura de algas.
Ermitaño
Els ermitans no construeixen closques sinó que ocupen petxines de cargols morts. Les utilitzen per protegir-se i només les abandonen per ocupar-ne una altra. Les arrosseguen allà on van. Viu en fons rocosos i sorrencs.
Estrella de mar comuna
De color variable, té les potes recobertes de tres fileres curtes però robustes espines. S'alimenta de crustacis, mol·luscs i altres equinoderms.
Fredi
D'afinitats tropicals, està en expansió a la Mediterrània septentrional. S'afegeix en nombrosos grups durant l'estiu per reproduir-se.
Janolus cristatus
Espectacular babosa de tamaño medio que se alimenta de pequeños briozoos ramificados.
llagosta
Les seves poblacions han disminuït molt a causa de la sobrepesca. La llarga durada de la fase larvària planctònica provoca que la incorporació de nous exemplars a les poblacions provinguin de llocs molt dispars.
Lenguado
A la Mediterrània hi ha diverses espècies de llenguado difícils de distingir. Tots viuen en fons de sorra fina i fang, a una certa profunditat però també en aigües poc profundes de llacunes, estuaris i ports.
Liebre de mar negra
Como otras liebres de mar, nada con movimientos ondulatorios del cuerpo. Posee un color uniforme y alcanza hasta 30cm.
Lisa
És la llisa més abundant. Posseeix un llavi superior gruixut amb línies de petits tubercles a la part inferior.
Medusa aguacuajada
De forma molt característica, la utilitzen els sorells juvenils per protegir-se de possibles depredadors. La seva picada és poc o gens dolorosa en humans.
Medusa aguamala
Gran medusa de color blanquinós ribetejat de blau, poc perillosa. Acompanyada sovint de sorells i vogues juvenils que es refugien sota els seus tentacles.
Mera
Potser el peix més emblemàtic del Mediterrani presenta diferents coloracions o lliures. Els juvenils només apareixen en aigües poc profundes.
Mojarra
Solitari o en grans bancs, és una espècie molt freqüent als fons rocosos, a una certa profunditat.
Moma amarilla
Los machos reproductores son de color amarillo con la cabeza negra pero las hembras se distinguen de las de otras especies parecidas por la mancha negra en la base de aleta caudal.
Moma nariguda
Mascles reproductors vermells amb el cap negre. Les femelles no tenen cap taca negra a la base de l'aleta cabal.
Nacra
El major mol·lusc mediterrani, pot arribar a 1 metre de llarg. Viu principalment en alguns i és molt vulnerable a les àncores.
Ofiura negra
Brazos recubiertos de cortas espinas dispuestas literalmente. Brazos y cuerpos negruzcos.
Peix de Sant Pere
Inconfusible, viu en fons profunds però també el podem veure bussejant. Posseeix una enorme boca retràctil amb què atrapa les seves preses, peixos sobretot, succionant-les a gran velocitat.
Peix lluna
De grans dimensions, viu a la columna d'aigua però també el podem veure a prop del fons, on s'atura per ser desparasitat per petits peixos bentònics. Generalment fuig dels escafandristes però de vegades deixa que se li acostin. Els dies de mar tanquil reposa a la superfície del mar, on és més fàcil veure'l.
Planària rosa
Petit cuc pla del grup dels turbel·laris. Depreda invertebrats sèssils i viu en fons rocosos.
Plumero de mar
Tubs membranosos de grans dimensions amb plomall complex, en espiral, de color-pardo-ataronjat, amb bandes.
Pop comú
Reputat per ser l'invertebrat més intel·ligent, és capaç de distingir objectes i aprendre. Viu en una àmplia varietat d'hàbitats, on depreda tota mena de crustacis i mol·luscs.
Pop clapejat
De patas muy largas y cuerpo rojo con machas blancas, se esconde durante el día y sale a cazar durante la noche.
Violació
Muy apreciado gastronómicamente. Vive en aguas profundas pero podemos observarlo también buceando. Reposa sobre el fondo, desde donde atrae a sus presas agitando la primera espina dorsal que utiliza como señuelo.
Raya mosaico
De forma força arrodonida i una coloració dorsal particular, amb línies fosques i taques blanques.
Rubio
De frente muy vertical y aletas pectorales bastantes grandes, con el interior de color azulado y puntos más oscuros. Frecuenta los fondos de arena.
Salmonete de roca
Solitaris o bancs, sobretot en zones mixtes de roca, sediment i alguer. Reposa sobre el fons i veuràs com ho remou amb els seus bigotets a la recerca de menjar.
Salmonete real
Habitual en grietas y pequeñas oquedades no demasiado profundas durante el día, sale de noche a cazar. Los machos incuban los huevos en la boca, que mantienen abierta.
Santiaguiño
Se esconde durante el día en cuevas, bajo piedras y en los rizomas de Posidonia. Activo durante toda la noche
Sargo
Depredador voraç de musclos i altres invertebrats, és una espècie clau en els ecosistemes rocosos literals ja que controla les poblacions d'eriçons. És molt sensible a la protecció.
Sèpia
Su dorso es pardo, con bandas blanquezinas, jaspeado. Su concha interna es alada en su parte posterior. Huevos esféricos, mamelonados, negros, fijos a cualquier substrato duro.
Vaquita suiza
Inconfusible, viu a fons rocosos on s'alimenta de l'esponja.